Les xerrades informatives de CiU Riudellots

Són moltes les qüestions d’actualitat que, per ésser molt especialitzades o tècniques, requereixen una bona explicació d’alguna persona que les hagi estudiat de primera mà. La crisi econòmica, la Llei de la dependència i la situació de la nostra gent més gran o el Pla Bolonya i la situació de l’ensenyament a Catalunya són, només, algunes d’aquestes qüestions. La secció local de Convergència i Unió va organitzar, el 26 de març i el 4 de juny i a aquells efectes, dues xerrades-tertúlies obertes a tots els veïns i veïnes del poble.


La primera va anar a càrrec del diputat del Parlament de Catalunya, Antoni Fernández Teixidor, i va tractar el tema de la crisis econòmica. L’Antoni és President del Consell d'Economia i Finançament de CiU, censor jurat de comptes, auditor de comptes, consultor i assessor fiscal, diplomat en ciències empresarials –especialitat comptabilitat i auditoria de comptes- i titulat mercantil.

El 26 de març, l’Antoni va parlar, de manera molt distesa i entenedora, de la situació econòmica actual, de la seva gènesi i de les perspectives de recuperació.

Després d’una inicial exposició, es va donar lloc a un torn de paraules molt animat i concorregut que, de ben segur, va servir per a que, en acabar la tertúlia, tinguéssim les coses un pèl més clares.


La segona xerrada es va emmarcar en la campanya electoral de les europees i va ésser a càrrec del també diputat del Parlament de Catalunya, Eudald Casadesús i Barceló. L’Eudald és Llicenciat en Ciències Químiques –especialitat de química orgànica- per la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor de secundària, avui en excedència, de l'Institut d'Ensenyament Secundari Abat Oliba de Ripoll. Actualment és President de la Federació de les Comarques Gironines.

El 4 de juny, l’Eudald va parlar-nos de la importància d’Europa, de la importància del que al Parlament Europeu es decideix, de l’alta abstenció que es preveia i de la desafecció política dels ciutadans i de com les eleccions europees podrien significar l’inici de la fi del tripartit a Catalunya. I val a dir que els resultats d’aquelles eleccions han estat molt bons per a la nostra federació.


CiU de Riudellots de la Selva

CiU i el Pla Director Urbanístic

Tal com molts ja sabeu, el passat 10 de desembre, la Generalitat de Catalunya va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona; Pla que inclou en el seu àmbit territorial el nostre poble.

El referit Pla pateix, entre d’altres, tres grans dèficits –de consens (l’Ajuntament s’ha trobat el Pla fet), de visió i de compromís-, atempta greument contra l’autonomia urbanística local i pretén expulsar del seu àmbit territorial la pagesia, tot proposant un model territorial desequilibrat que potencia les ciutats i menysté el món rural. El Pla, a més, neix amb vocació desenvolupista i el factor ambiental i social queda en un segon terme.

La Generalitat de Catalunya planifica i analitza el territori sota unes coordenades que es basen en el creixement de les infraestructures –sense planejar-se si, en realitat, són necessàries (variant, segona pista de l’aeroport, estació de mercaderies del TAV)-, els nuclis urbans, els nusos de comunicacions, etc. amb l’únic objectiu de generar activitat econòmica i promoure el creixement demogràfic de l’àrea metropolitana. Al nostre poble s’hi preveu un desenvolupament urbanístic intensíssim que, de portar-se a la pràctica, modificarà radicalment la seva fesomia.

Entenem que la redacció d’aquest Pla no fa més que preparar el terreny –administratiu i polític- per a convertir els catorze municipis de l’àrea metropolitana –Girona, Salt, Bescanó, Celrà, Sant Gregori, Sarrià de Ter, Riudellots de la Selva, Vilobí d’Onyar, Sant Julià de Ramis, Fornells de la Selva, Llambilles, Quart, Aiguaviva i Vilablareix- en un nou pol de creixement econòmic i demogràfic que competeixi amb d’altres àrees properes –Barcelona, Perpinyà, etc.-; una gran Girona. De fet, aquest Pla no és més que el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

I en aquesta gran Girona, uns s’emporten els talls –els municipis socialistes del nord- i uns altres els ossos –els municipis no socialistes del sud-. I a nosaltres, de moment, ens ha tocat un os dur de rosegar. És fàcil de veure-ho: el nou Auditori-Palau de Congressos, a Girona; la nova Facultat de Medicina, a Girona; el nou Centre d’Art Contemporani, segurament a Girona; el nou Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, a Girona; el nou polígon –ara en diuen àrees d’activitat econòmica- de Girona, a Riudellots. I no un polígon petit, no; un polígon que tripliqui el sòl industrial actualment classificat. I, és clar, com que es projecta un nou polígon, la Generalitat també preveu un inasumible increment de nou sòl residencial per als treballadors d’aquell nou polígon: entre 8.000 i 10.000 nous habitatges.

A la vista de les seves gravíssimes conseqüències, els tres grups que conformem l’actual Ajuntament –CiU, IpR i ERC- varem decidir anar plegats en contra d’aquest Pla, convocar dues reunions informatives –els passats 10 de març i 18 de maig- a fi d’explicar, d’una banda, les intencions del Pla i, d’una altra, la postura del consistori i presentar les al·legacions que podeu llegir a la web municipal –www.riudellots.cat-.

A més d’aquestes accions locals, des de l’agrupació de CiU de Riudellots de la Selva s’han mantingut converses amb els nostres diputats al Parlament de Catalunya –que ens han confirmat que, en cas de guanyar les properes eleccions i governar, retirarien el referit Pla- i amb els diferents alcaldes i caps d’oposició del altres municipis afectats a fi de concertar una actuació conjunta. Esperem que aquesta feina invisible pugui donar els seus fruits.


CiU de Riudellots de la Selva